Aquest volum analitza la relació entre llengua, cultura material i formes de vida al tram de l’Ebre vinculat a les poblacions de Mequinensa i Faió, a partir de l’estudi de quatre àmbits d’activitat que han estat centrals en la seva història econòmica i social: la mineria, la navegació fluvial, la pesca tradicional i les feines domèstiques vinculades a l’aigua. L’objectiu principal és documentar i descriure els oficis, les pràctiques i el lèxic associat a aquests sectors, avui desapareguts o en procés d’oblit.
La recerca es fonamenta en un ampli treball de camp basat en entrevistes i enregistraments audiovisuals a informants locals, així com en la consulta sistemàtica de fonts documentals, lexicogràfiques i historiogràfiques. L’estudi s’inscriu en el model etnolingüístic de paraules i coses (Wörter und Sachen), que parteix de la interdependència entre lèxic, medi i cultura material, i integra una perspectiva sincrònica i diacrònica.
El llibre s’estructura en diversos capítols dedicats al context històric i etnogràfic de les activitats fluvials i mineres, amb una descripció detallada dels processos de treball, dels instruments i de l’organització social associada, construïda a partir del testimoni oral de les persones que els protagonitzaren, recollit mitjançant transcripcions i enregistraments. Aquesta anàlisi culmina amb un repertori lèxic especialitzat, en que cada entrada inclou definició, variants fonètiques i geogràfiques, documentació comparada i, quan escau, comentari etimològic.
Vida i llengua a la mina i al riu contribueix a la preservació del patrimoni immaterial associat al riu Ebre en aquest territori de frontera i ofereix una aportació rellevant a l’estudi de la dialectologia, l’etnolingüística i la cultura fluvial dels territoris catalanòfons d’Aragó.
María Teresa Moret Oliver és llicenciada i doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la UOC. És professora del Departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas de la Universitat de Saragossa des del 2003. La seva recerca se centra en l’estudi històric de la llengua catalana a l’Aragó, trajectòria de recerca que va iniciar amb la seva tesi doctoral sobre la llengua en documentació notarial medieval.
En aquesta línia i en d’altres complementàries, ha publicat articles, capítols de llibre i monografies sobre: tipologia, dialectologia, onomàstica, lexicografia, sociolingüística, literatura, etnologia i etnografia. Ha participat en reunions científiques i en congressos nacionals i internacionals, així com en projectes competitius d’àmbit nacional i autonòmic, i en iniciatives de transferència de coneixement, innovació docent i divulgació científica. És, a més, acadèmica de número de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
Héctor Moret Coso (Mequinensa, 1958), llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat els darrers trenta anys com a professor de llengua catalana i literatura en l’ensenyament secundari en instituts i en centres de normalització lingüística de la ciutat de Barcelona i encontorns. Com a investigador ha publicat un centenar llarg de llibres, articles i investigacions diverses a propòsit de la cultura, la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó, entre les quals destaquem: Sobre la llengua de Mequinensa (1994); Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó (1998); Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 3. Gèneres menors de la literatura popular (1995); Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. 3 Gèneres etnopoètics breus no musicals (1997). També ha exercit d’editor, traductor i activista cultural en favor de la llengua i la literatura catalanes de l’Aragó. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Academia Aragonesa de la Lengua.