Trenta poemas més tres -producte de reflexions i observacions- aixecats sobre estructures conceptuals que s’estenen des de la geometría a la música i l’estètica o des de la natura a les sensacions i desigs més íntims. Uns poms de tecnicismes en la llengua, mots de ruralia que sorgeixen del seu amagatall sense timidesa i algun toc de cal-ligrama.
Amb tot això es configura un món poètic, en clara, estoica lluita, enjogassada a estones enfront de l’absurd que ens agombola.
Finestres ofertes a la interpreació del lector i confessions de l’autor: els anys que em resten els tinc…, Ara m’agraden les línies que s’allunyen, que no tornen, que es perden…, Jo només desitjo lésclat d’una idea.
Reflexions i abstraccions
José Miguel Gràcia