El Premio literario en catalán Guillem Nicolau recae en 2018 ha recaido en Marta Momblant, autora con raíces en Beceite.
El jurado ha otorgado el reconocimiento a la obra de Marta Momblant por sus altos valores literarios.
La novela premiada transcurre en el Matarraña. Se da la coincidencia de que esta autora ya ganó este mismo premio hace diez años, concretamente en 2009, con la novela «La venta de l’Hereva». El jurado ha elegido esta obra por ser «Una historia rompedora protagonizada por un hombre mayor, íntegro y sensible, y una mujer que lucha por su libertad e independencia. El Jurado ha valorado la consistencia de una trama bien narrada en la que la autora maneja una lengua normativa viva y correcta con pequeños matices de las hablas locales del Matarraña, que enriquecen el patrimonio lingüístico. «Arbagel» es un magnífico retrato sociológico de la vida cotidiana y hace una crítica de las costumbres machistas en una propuesta vitalista del pueblo, el paisaje y sus habitantes».
Nascuda a Barcelona l’any 1969, té vincles amb Beseit des dels catorze anys, i entre el 2006 i el 2014 hi establí la seva primera residència amb el seu home i els seus tres fills. Aquesta afiliació l’ha portada a escriure una sèrie de textos teatrals, relats i novel·les en les que hi recrea un univers propi en una ruralia de ficció dins la Comarca del Matarranya. En aquesta temàtica hi té publicacions com La Venta de l’Hereva —Premi Guillem Nicolau del 2009—; La Invocació de les aigües a Galeria Ebrenca (2009); Com el noguer de l’Agüelo Txere a Abreda Ebrenca (2010); Fora de Temps, Fora de Lloc (2009); Lo Mas del Llaurador, un llaurat Cum Laude a Els Pobles Oblidats (2013); i en vies de publicació el recull de relats Rostres d’aigua en el Matarranya, entorn en el qual hi pertany Arbàgel, un revolt de l’amor Guillem Nicolau 2018, premi amb el que és guardonada per segona vegada. Ha publicat nombrós articles a Lo Cresol del Diario de Teruel: Escena humana…; des de l’any 2009 ha col·laborat a Temps de Franja: entrevistes, Retrats entallats a paraules, Màscares de Teatre; monogràfics a Styli Locus; i assaigs de teatre per Episkenion (Univ. València), així com en d’altres publicacions especialitzades en Teatre, Pensament i Cultura.
Arbàgel, un revolt de l’amor és una història conscient de la seva humilitat, clofolla de la seva manca de grandiloqüències, falta fins i tot de grans gestes, conscient de ser, principalment, un farcell forro de fets rellevants per a la Història en majúscula, i sense pretensions de cap mena, perquè ni tant sols va farcida de grans reis, com no va tampoc folrada de dames d’alta nissaga, ni trasllada d’aquí per enllà cavallers llegendaris, o santes benefactores amb vocació miraculosa, no se li veu la intenció de comptar ni amb un trist heroi de guerra… Tragina, però, tota la seva història, per un racó de món d’entre muntanyes, un bellíssim atzucac que sempre ha volgut romandre en l’anonimat, per pudor, per humilitat, per desig exprés de no ser trobat, amb l’objectiu únic que homes i dones, històries de poble, senzilla i planament, al seu poble retornen.