La poesia en el Baix Aragó de llengua catalana comença a finals del segle XIV amb en Guillem Nicolau, i ho fa per la porta gran de la traducció de les Heroides d´Ovidi, amb la modernitat més absoluta dins l´incipient humanisme aragonès. Són els anys dolços per a la llengua, que ja fa temps que s´ha independizat del llatí, i aviat en la lírica lixarà l´estil del trobadors –just abans de tancar el segle naix Ausiàs Marc. En aquells temps el rei sabia les llegües del súbdits –aragonès i català- i les feia servir en els documents de la cancelleria, a més del llatí. Aragonès i català hi eren oficials, que diríem ara.
